 MOONFLEET. Benja Domenech
Història d’una amistat entre un adult i un xiquet. Història d’una dona, un home i un xiquet. Història iniciàtica d’un moment. Història d’una aventura. Història d’un final: no sempre podem fer allò que volem. Violència, esguards, plors i estima. Una gran aventura cinematogràfica del mestre Lang. Imprescindible gaudir-la amb els cinc sentits. La música de Rozsa simplement no té preu. En aquesta pel·lícula està totalment inspirat, com també ho va estar a Double Indemnity (1944), Spellbound (1945), The private file of Sherlock Holmes (1970), Providence (1977) o Fedora (1978). Evidentment també en les superproduccions com Ben-Hur (1959), El Cid (1961) o moltes d’altres que no es precís recordar. Músic europeu amb força i imaginació.
continua....
D’una manera o d’altra la música forma part de nosaltres. Contínuament estem escoltant-la. Ens aixequem i el
mòbil sona per despertar-nos, ens prenem el café i sona el cd que hui, primer dia d’estiu, hem decidit escoltar, baixem al
carrer, agafem el cotxe i amb eixa alegria que ens caracteritza ens posem allò que creiem que ens va a animar per començar
el nou dia. Encara que al primer semàfor un bmw roig amb la finestra oberta ens fa obrir els ulls i, sobretot, els oïts amb
música matinera de maquineta total. Aparquem el cotxe i agafem el nostre ipod shuffle de 4 GB i orgullosos caminem
cap al nostre estimat despatx obviant tot el soroll que ens envolta, entrem al bar per a prendre un tallat del temps, ens
llevem els auriculars (qüestió de cortesia) i a la televisió està 40 Latino. Entrem al nostre despatx i encenem l’ordinador
amb el so del windows i obrim el correu i l’agenda. Veiem que hui hem de decidir on programem un concert de l’orquestra
del nostre poble. I evidentment decidim fer-ho al seu local o al nostre. Perquè pensem que la música s’ha d’escoltar amb
intimitat i sense sorolls -llevat de la tos dels fumadors- en llocs agradables i còmodes. 57 músics dalt de l’escenari, 43 de
públic (han fallat els pares de varis dels músics), 5 polítics habituals diuen que tenen un altre acte protocol·lari. En total
75 minuts de música sense descans. Han finalitzat i han posat en marxa tots els seus mòbils. Comencen a sonar i, cadascú
amb un so totalment diferent, han inundat la sala d’una performance a tindre en compte. Molt interessant l’ambient
que s’ha creat. Els músics enfunden els seus instruments i els pares els agafen. Ara entenc perquè han vingut: per a ser
portadors del desert com a les pel·lícules del tarzan del Weissmuller on amb dos notes musicals sempre hi havia un
d’ells que amb un crit sempre s’esverava per les muntanyes.
Després del concert m’ha donat la sensació que els joves músics s’avorrien i llavors he pensat en fer una divisió dels 57
i dividir-los i aconseguir fer grups entre ells. També crec que puc dedicar-li un dia a la música i buscar-los llocs emblemàtics
del meu poble com Mercadona, la botiga de productes de neteja Gabara, el bar de la meua plaça, el carrer més transitat
prop del semàfor, el quiosc de premsa i llepolies, els provadors de roba de vàries botigues molt modernes que hi
tenim…, al menys seria divertit per a ells. Supose que l’experiència de poder tocar prop d’un semàfor on la gent està
esperant l’homenet verd i els cotxes van a tota marxa amb la música a tot volum junt a alguna peça de Mozart ha de ser,
simplement, brillant! Intentar fondre’s amb el so natural del carrer. I no parlem de com pot ser Mercadona, especialment la
zona del peix…! impressionant per als oïts! També m’encantaria poder escoltar-los al bar mentre tots estan
esmorzant i bevent cervesa fresca estiuenca. I com no, als provadors que seria espectacular mentre em vaig provant el
nou banyador d’Armand Basi…
Sols parle de música clàssica com exemple. El més interessant seria poder fusionar tot tipus de música. El carrer
és el lloc més espectacular que hi tenim: amb llum natural, llum íntima a la nit prop dels fanals, botigues obertes…, i
públic, molt de públic preparats per a ser sorpresos!
Els Contrabandistes de Moonfleet (Moonfleet, 1955) és una gran pel·lícula d’aventures que s’ha de veure. Hem de fernos
contrabandistes amb la gestió cultural i fer els viatges iniciàtics continus sense por a equivocar-nos. Refer-se i
utilitzar tots i cadascun dels espais del nostre entorn amb dignitat i ser atrevits en les propostes per no caure en la
monotonia que, indefectiblement, ens porta a l’avorriment més absolut.
Benja Domènech Gestor cultural de Silla.
Trailer de Moofleet.... http://www.youtube.com/watch?v=hB56iM2tg9A
|
Noticies 
que