|
MÉS ENLLÀ DE LA COHESIÓ SOCIAL |
Interarts -Eduard Miralles.
De manera gairebé imperceptible, el concepte de ''cohesió social'' s'ha anat
instal•lant al llarg dels darrers anys en el nucli dur de les polítiques
contemporànies. No només de les polítiques locals, regionals i d'estat, sinó
també en les polítiques de la Unió Europea i en les polítiques de relacions
exteriors i cooperació de la Unió Europea amb altres regions del món.
En
els orígens de la cohesió social hi ha sens dubte una visió del món d'arrel
luterana, basada en un esperit intensament comunitarista i cooperatiu, que
privilegia els principis de la solidaritat i la col•laboració per damunt de les
realitats de la desigualtat i la diferència; els integrants d'una societat
cohesionada es coneixen, es reconeixen i participen del projecte col•lectiu
independentment de la posició social i econòmica que ocupin. La cohesió social,
tanmateix, ni és un principi de caràcter universal -de fet, encaixa malament amb
tradicions poc o gens comunitaristes-, ni constitueix una categoria
intrínsecament positiva -el feix de blat, emblema de la cohesió, és només un
exemple dels símbols dels totalitarismes més contundents del segle XX- ni
cohabita comfortablement amb altres conceptes pre-existents, com les de
''desenvolupament'' o ''benestar''.
[continua]
La cohesió social pot ser una pre-condició necessària per al desenvolupament,
però en cap cas es tracta d'una condició suficient. Allà on la societat del
benestar és una assignatura pendent o, pitjor encara, un miratge o una utopia,
apostar per una comunitat més cohesionada pot contribuir contraproduentment a
consolidar les fractures i la desigualtat social i econòmica.
Cal anar,
doncs, més enllà de la cohesió social. També en el domini de les polítiques per
a la cultura. Val la pena recordar aquí les paraules del fundador d'Interarts,
Eduard Delgado,que en un dels seus darrers escrits feia referència a la
''seguretat cultural'' com a una de les claus per a la cohesió social en una
societat que vol ser del coneixement tot i que paradoxalment tingui en el
''reconeixement'' una de les seves febleses més notòries.
Eduard
Miralles, President del Patronat de la Fundació Interarts
|
