Continuem amb el debat....

Jo no havia pensat en titular el possible encontre, però, pot ser una bona idea per a començar a definir el caràcter de la trobada/encontre/ seminari.
Abans de parlar del nom, propose definir el format de treball. A mi personalment m’atrau més la formula de seminari, que duu implícit el compromís de treballar a partir de la suma de totes les aportacions fetes pels assistents, però, pense que per a fer realment efectiva aquesta sessió de treball, necessitaríem un moderador, experimentat en la conducció de debats de risc. No mal interpreteu el que dic, el risc no es altre que el debat derive cap a camins sense eixida o sense retorn.
Tenim que aprofitar al màxim la capacitat del grup de generar coneixement, de construir discurs a partir de la praxis. Un teòric de la gestió del coneixement diu: [...]una organización que aprende es una organización experta en crear, adquirir y transmitir conocimiento, y en modificar su conducta para adaptarse a esas nuevas ideas y conocimiento.
Pot ser aquesta és una de les claus que ens farà avançar en aquest complex món de la gestió cultural.
Pel que fa al nom pense que les dos [antes de que anochezca, s’hora baixa] transmeten una cert sentiment d’abatiment, de malenconia, de final.... i el que necessitem és energia i pensament positiu. De moment no tinc cap proposta....

Tindríem que anar adherint-nos..... qui s’apunta?

Jo m'apunte. M'agradaria que deixarem ben clar sobre que anem a debatre. Aquests dies hem possat damunt la taula molts temes, diferents. Que vos sembla si acotem, encara que després serà difícil que no ens passem d'una cosa a un altra. El moderador és molt important, sobretot que siga algu que sintetitze conclusions i ens faça reconduir el discurs si ens dispersem. Respecte del titol em te igual. Però es important el missatge possitiu i no pesimista. Estic segura que cap de nosaltres abordarà el tema des d'esta vessant.

Yo también me apunto.No es por que sea mio pero el título no es pesimista, antes de que anochezca es energético, nos mete prisa a todos, no?
quizás podríamos plantear una serie de problemáticas concretas que tenemos cada uno e intercambiar propuestas o referencias. Lo del moderador...de veritat això es necessari?-xavi castillo dixit

Propongo que antes de vernos planteemos nuestras problemàticas y temas que nos interesan,tal y como tu dices Rafa ¿vale?. ¿Que os parece 3 temas o experiencias que queremos compartir cada uno/a? Pensamos hoy y mañana desde el foro las lanzamos y vamos pensando también un dia y lugar. Ya te dije que el titulo me gusta mucho, es muy sugerente... Respecto del moderador, podemos asumir eso uno de nosotros/as, no buscar alguien de fuera. Creo que si pensamos en hacer algo tipo seminario antes me gustaria un careo entre nosotros (para discutir Rafa, que tanto te gusta) por centrar un poco el tema. ¿que pensais?

Me parece muy buena idea. El tema de la pérdida del mueble de metrakilato no vale no?

... hi ha una frase de Galeano que diu [vivamos cada noche como se fuera la ultima y cada día como si fuera el primero] està en el vídeo [el derecho al delirio] publicat a la web. Sols si entenem les vostres propostes de títol en aquesta clau accepte qualsevol dels dos.

Malgrat l'opinió de Xavi Castillo,jo si que crec que la figura del moderador és necessària. No tinc rés en contra de les assemblees anarquistes, però tots sabem com acaben (sense ànims d’ofendre)

Estic d'acord en que tenim que definir l'agenda de temes, pot ser ens ajudarà a concretar el temes si aconseguim pactar el que esperem d'aquest seminari, es a dir, quins objectius volem aconseguir. Per dir alguna cosa:

- Generar sentiment de pertinença a una xarxa de tècnics.
- Reflexionar sobre la nostra relació amb les polítiques culturals locals.
- ....

Sols són exemples poc meditats.....

Vaig a ser un poc bestia, i amb la finalitat de provocar. Vaig a llançar els dubtes que tinc com a associada, i professional, tal vegada estes preguntes de partida ens duguen a fer una reflexió de la professió.

1.- És necessaria l'existència d'una associació de professionals?
2.- Si la resposta és si: quina és la seua funció?
3.- Quina aportació fa a la professió?
4.- Que esperem els socis de la nostra associació? O sols paguem la quota per sentir pertinença a un col·lectiu professional?

I la pregunta del mil·lió: en clau de futur, penseu que la figura professional del gestor cultural és necessària i imprescindible en la nostra societat? Perquè?

Ja se que la resposta de Rafa serà, Pilar aún no has superado esto? Es que no has leido mis comentarios, que parte no entiendes? Estas son las tipicas preguntas del siglo pasado. Puede, pero aunque todos pensamos que este discurso está pasado, ¿hay alguien que me pueda contestar a estas preguntas?

I, després del café, m'agradaria parlar de Pinker i d'experiències que ens han funcionat... pero, antes que añochezca...

jo també participaré al forum. sols que preferiria que s'anomenara el "antes que anochezca". S'hora baixa vol dir una altra cosa. A mi, de tot açò, el que més gràcia em fa és que el personal es posa a la defensiva: que si patatin, que si patatan... que si continuem estant parlant de coses del segle passat, que si vull un despatx amb jacuzzi, que si fem més hores que cascorro (com diuen al meu poble) amb nocturnitat i alevosia etc etc i etc.
jo personalment crec en l'autocrítica i no considere que el pesimisme estiga amb mi sinó tot al contrari. també pense que moltes vegas el personal sols es queda amb la corfa i no sol arribar al final del pàrraf. la veritat: em pareix molt lícit i inclús de puta mare. Pero que no posen paraules i menys lletres que jo no dic i sobre tot fora de context.
Sobre el que diu pilar de l'associació si és necessari jo personalment crec que si. existeixen associacions d'advocats, d'arquitectes i d'un milió de coses. es evident que jo també pense que és molt necessari com encontre dels professonals que ens dediquem. aquesta és una olt bona plataforma d'informació i d'ajuda que és cap on deuría d'anar-hi. Informació tant informativa (cursos, congressos, oposicions, encontres...) com d'experiències (estic segur que hi han milers d'experiències que es poden compartir) i ajuda (tant a nivell corporatiu com professional. També pense que és una molt bona plataforma tant d'opinió com de pressió. evidentment adreçat a aconseguir els objectius que es puguen marcar des de l'executiva. crec que una associació com la nostra ha d'estar present en totes i cadacascuna de les moviltzacions "socioculturals" que es puguen produïr. I si no és produeixen les produim. som molts i bons. no entec com moltes vegades desperdiciem tanta inteligència. i la darrera pregunta que es el que demane a l'associació? crec que ja ho he contestat però jo sols demane el sentir-me representat i tindre-la al meu costat sempre que siga posible. I no puc sentir-la com alguna cosa totalment aliena al carrer perquè ha d'eixir fora i hem de fer que tots nosaltres ens sentim identificats i recolzats per ella.

Estas cuestiones que plantea Pilar ya surgieron en la última reunión de la Ejecutiva y en otras muchas que yo recuerde, y llevo 4 días.., planteabamos,¿sabemos qué quieren o esperan los socios de l´AGCPV?.Recuerdo (bueno hago un poco de trampa porque como hago el acta lo tengo reflejado) que Lorena de Benicarló comentó que la gente joven cuando empieza en la gestión cultural lo que quiere es información e introducirse en determinados ambientes que resultan a veces vetados para los que empiezas si no estás trabajando en ello.Rafa insistía en que había que crear debate, reflexión y por supuesto más propuestas de formación, Albert instaba a preparar temas monográficos preguntar a los socios mediante encuestas para sondear interés, crear un fondo de debate.
Remitiendonos a los objetivos que definen nuestra Asociación y cuelgan bien hermosos en la web, lo que se pretende es ( corto y pego) :
a) Reivindicar la figura del gestor i gestora cultural com a treballador i treballadora específic, mitjançant la inclusió del seu lloc de treball en les plantilles de l’administració pública i de les empreses nascudes de la iniciativa privada.
b) Fomentar la gestió cultural en tots els àmbits de l’administració pública i del teixit social.
c) Afavorir la normalització professional dels seus membres per tal d’aconseguir el reconeixement laboral.
d) Defensar els interessos dels seus membres en tots els àmbits on treballen.
e) Fomentar el intercanvi d’experiències.
f) Contribuir al progrés i a la cooperació dins del camp de la gestió cultural.
g) Reivindicar la presència de l’associació en els òrgans consultius de les diferents institucions.
h) Establir marcs d’interlocució amb les administracions publiques pel que fa a planificació, desenvolupament i avaluació de les polítiques culturals que tinguen com a destinataris els ciutadans.

La pregunta es:¿Los objetivos se cumplen?, mi respuesta personal es NO,en este momento no,quizás debamos reflexionar porque no podemos hacernos cargo con toda la buena intención y voluntad que le pone la gente que lleva un montón de tiempo trabajando y poniendo el alma en ello.Por supuesto considero que es necesaria la existencia de la Asociación, yo creo en ella y por supuesto creo en la profesión ,aunque efectivamente empiecen a proliferar las industrias culturales por catálogo, un todo incluído con pulserita..exposición+teatro+fiestas patronales a mitad de precio...y encima son todos autónomos y no me tengo que preocupar de las altas,fíjate...con todo el respeto porque trabaja gente muy preparada y muy creativa.Pero las políticas culturales son mucho más que eso,¿o no? es desarrollo social,es identidad,es diálogo ¿o son sólo palabras bonitas?
Quizás de todo esto tenga mucho que decir Francesc...

mañana más
Mañana más

Es evident que sense l'associació la vertebració de la nostra professió seria més difícil. I el sentit de pertinença a un col·lectiu és necessari per a sobreviure. En la nostra feina el treball individual és el que prima. Durant molts anys he tingut la sensació de ser el corredor de fons que mira endavant i va sol. Sempre he sigut molt minuciosa en el plantejament dels projectes culturals que he proposat. Sempre intentant farcir-lo d'objectius i criteris. Sempre m'he negat a plantejar activitats que entenia que no aportaven res. Criteris i plantejaments que d'altra banda m'han vingut molt be en situacions polítiques ben diferents. Quanta responsabilitat sobre les nostres esquenes!! Però un bon dia, el corredor de fons s'atura i mira enrrere. I que veu? Que no te a ningú darrere, i aleshores li acudeixen tots els dubtes. Estaria equivocada?
En la nostra professió hem passat de tindre que crear nosaltres les polítiques culturals, davant d'una absència total d'elles, a l'extrem totalment oposat. Ara son els polítics els que, continuen no marcant les polítiques culturals, però si ens diuen allò que hem de programar. El tècnic feia de polític en la primera etapa, i ara el polític invaeix el terreny del tècnic. Quin és el nostre possicionament com a professionals?

Francament, crec que l'associació es important, però caldria redefinir uns objectius que ni tan sols compten amb línies de treball dirigides a aconseguir-los.

Personalment, l'associació ja m'aporta allò que em fa falta, sobretot desde que tenim esta web tan fantàstica. Sols trobe a faltar el debat. Siga sobre temes ja parlats o temes nous. I també m'encantaria poder intercambiar experiències. Tot açò em gratifica i em diverteix. Però, no és aquest un possicionament còmode? No caldria ser més responsables i pensar en qui ve darrere?

Crec que la nostra professió és apasionant, i em senc afortunada de poder dedicar-me a ella. Sols en mirar la lluentor dels ulls dels xiquets i xiquetes quan es veuen capaços de crear unes escultures i descubrir en una obra tots els llenguatges i missatges secrets que amaga ja em plena.

Que és la intervenció cultural sino això, aprofundir en allò més ocult de l'esser humà per aconseguir trobar-nos amb sensacions, vivències úniques i irrepetibles.

Pilar tens raó en allò que dius sobre mirar endarrere i no veure res. i no parle de fustigar-se ni res paregut. em pareix molt més interessant aquelles persones que són crítiques i analitzen allò que els envolta perquè almenys veig i compartisc que es preocupen del seu treball. Sobre les questions polítiques o gestions dels tècnics jo sempre ho he tingut molt clar: preferisc actuar políticament si allò em porta a dur a terme allò que crec. Jo, com tu saps, he treballat per a tots els partits polítics coneguts des del psoe, iu, uv, pp, bloc... i sempre he actuat de la mateixa manera. sempre he intentat fer la meua "política" quan ells no la feien. l'objectiu era clar: hi havia que dur a bon terme els projectes programats i imaginats. reconec que he tingut la facilitat d'envolicar-los i et puc dir que devegades he aconseguit més coses amb els de dretes que no amb els d'esquerres. així ho vaig fer, per exemple, amb el projecte alcover quan tenia de regidor a un fatxa d'unió valenciana. és d'això del que parle. en la nostra professió hem de lluitar contínuament i hem de reinventar-nos contínuament. Crec que no deguem de preocupar-nos pels polítics. tot i què també sé de molts companys que ho han passat francament malament. en la vinya del senyor hi ha de tot i de tots els colors. he de reconéixer que he tingut sort. sobre aquest tema el nostre possicionament, crec, que ha de ser el nostre propi treball hem d'aprendre a anar per davant d'ells encara que moltes vegades tingam que fer de spicòlegs. Però llavors que pot fer l'associació? en primer lloc recolzar-nos.s'ha de sentir que està i existeix.Però també s'ha d'estar en altres llocs per poderser determinat i, en algun moment, influient en els nostres objectius. Abans deia, com exemple, que s'ha d'estar present fora dels despatxos. Açò ho crec important. s'ha de tenir una opinió de tot allò que passa al nostre entorn. Fa uns dies vàren eixir unes notes de premsa on les companyies críticaben tant a les institucions autonòmiques com a les locals pel gran deute que tenen amb elles: més d'un milió d'euros. I nosaltres que tenim a dir? a part de gestors culturals també som programadors. Alguns dels nostres companys els seus ajuntaments encara no han pagat a moltes companyies. Crec que deuríem dir alguna cosa. L'associació si representa a l'entramat cultural (tant públic com privat) crec que deuria posicionar-se clarament davant una notícia com aquesta. A part de pensar en nosaltres també, i és una opinió molt personal meua, hem de ser "solidaris" amb els que formen i formem l'entramat socio-cultural.
demà continuaré. jejejejj

Hola companys! M´alegre de vore que hi ha conversa, que hi ha reflexió. Jo també m´apunte al seminari,trobada..... Crec que fà falta, el temps va passant i les realitats van canviant, la gestió cultural d´ara, no és la gestió cultural del inicis, (darrers anys 80 ì principis dels 90),per la qual cosa crec que cal reflexionar en veu alta, per si ens podem ajudar uns als altres. Clar que necessitem l´Associació, encara que siga per viure moments com este o per poder gaudir dels contingut d´esta pàgina web tan activa i plena de continguts (Gràcies Albert); el que tenim que fer és treballar perquè l´Associació siga cada dia més el que volem. Estic amb Pilar , igual cal revisar els objectius, o afegir-ne de nous,.. i també estic amb Benja que cal estar en més llocs, ens falta reconeixement social per tindre més força a l´hora de poder ajudar a la professió, per exemple ara tenim situacions de companys/socis,que són preocupants ja no sols per a d´ell/a com a professional, sino també per al tipus de gestió que es fà. Gestiò cultural, si es pot dir així, dirigida en excés pels polítics que generalment contribuix al desencant i desmotivació del gestor. Podem fer alguna cosa? , Igual soc massa pretenciosa i optimista, però considere que l´Associació cal que estiga també per estes coses, per defensar la qualitat de la gestió dels professionals, per defensar al professional, per denunciar públicament quan s´està atacant, intervenint, violant, etc, els nostres drets o les nostres competencies. Clar que cal ser solidaris, Benja. Bé, igual ja és massa tard i no se molt bé el que dic, el que sí crec, és que jo fa temps que vaig pedre eixa "flameta" d´il.lusió per fer la gestió cultural amb sentit, amb objectius clars, amb finalitats escrites i consensuades, simplement perquè als polítics del meu poble es fà igual,perque no volen sentir les meues propostes,perque no són les d'ells, perquè desconeixen el valor de la cultura........ i per acabar veig que és una llastima que estiguem perdent el temps, sense saber on anem, crec que així tot el que fem no valdrà per a res. Però com que soc persona optimista.....espere tornar a vore el sentit a la meua professió. Bona nit cresols.

Anem per parts, siguem realistes NO demanem impossibles. No podem confondre la nostra associació ni amb un sindicat ni amb un col•legi professional, som el que som i si no ajustem les expectatives a les nostres possibilitats reals poder acabar com el rosari de l’aurora... Per tant, quines són les nostres possibilitats reals?, coincideixen amb les expectatives dels socis?...

Una associació sense associats implicats, però també compromesos, acaba convertint-se en un grupet de 5 persones que de tant en tant es reuneixen per a revisar els comptes, parlar un poc de tot i fins l’altra. Per tant, sense compromís no hi ha projecte compartit i sense projecte compartit no estem construint res.

Un projecte no sols és una relació d’objectius en uns estatuts, cal treballar-los i fer-los operatius, prioritzar, planificar mínimament, saber per què i per a què fem les coses...ja se que no estic dient res de nou, però, passa els temps i seguim reinventant sempre el mateix, i així poden passar segles.

El tema seria, que demane a l’associació i que estic disposat a aportar per a que així siga?

Salut,

Estic totalment d’acord amb tu Albert. Encara que esta es una pregunta que ens hem fet molta gent que hem passat per l’executiva. En el meu cas han sigut dos ocasions amb uns quants anys de diferencia. Però les coses no canvien.

Les qüestions que planteja Albert son totalment lícites, entre altres coses perquè ningú va sobrat de temps i si determinades persones decideixen destinar-ho a l’associació ha de ser amb una finalitat concreta. I això és el que cal definir. No cal plantejar-nos grans objectius. Però si cal tenir en compte que els que es plantegen han des ser per a respondre a les necessitats o finalitats dels socis (integrants i coparticips).

Quan vaig preguntar si l’associació era necessària i quina funció tenia ho vaig fer sabent que cap de nosaltres, ni tampoc cap dels socis, diria el contrari. Tots tenim clar que es important la seua existència. Però amics, a la vista de la realitat PER A QUE EXACTAMENT? O es que cap de vosaltres es pregunta mai: per a que organitzar cursos si els socis no acudeixen? Per a que una web? que ara està més viva que mai i que no demana desplaçament a cap lloc, però que els socis no visiten. Cap de vosaltres es pregunta, perquè sols som 5 o 6 persones participant en aquest debat?

Que conste que tinc clar que som una professió amb professionals ben preparats, i preocupats per la seua feina, i que si que es creuen la seua professió. Però, aleshores, que passa?

Jo conec part d’aquesta realitat perquè he parlat amb altres companys i la seua realitat en ocasions és la meua. Després de 20 anys de trajectòria ja hem passat per moltes coses: cursos, seminaris, formació, treball, treball, caps de setmana, etc. I com vos deia ahir aplega un moment en la teua vida que dius, ARA PARE.

Si he de ser franca amb mi i amb vosaltres vos diré que tal vegada allò que més m’interessa és compartir. PER QUE NO? Compartir experiències. Parlar de sensibilitats. Parlar de la vida des de l’enriquiment cultural, o vivencial. Parlar de llibres (de la professió, d’art, de poesia, de...) però torne a dir: Em senc un poc responsable de no fer allò que hauria de fer. Sobretot pensant en els professionals que comencen.

Però si tots estem d’acord en que volem compartir experiències i vivències. Treballem en eixe sentit. Sense deixar d’ofertar cursos i informació a la web.

No se si es por que son las 15 horas pero me pierdo un poco, ayer tenia claras algunas problemáticas concretas que plantear, con relación a la música (en el caso concreto de la clásica y la desconexión absoluta con el público joven e incluso entre estudiantes de música), el arte, pero ante estos planteamientos generales, casi existenciales que proponeis...pues eso que no se que proponer, valga la redundancia.

Vamos a lo concreto. Pues mi propuesta es:

- Como reaccionar ante la orden de organizar una exposición y un concurso titulado: Chuchos chachis.
¿Alguien ha organizado alguna vez alguno? ¿Como sentamos a los chuchos? ¿Que premios damos? ¿que formación les pedimos? ¿como les mandamos difusión? ¿que os parece, acoto el concurso segun las razas o mejor no?

Que bueno Pilar, me he reído un rato, ¿eso no es lo que hicieron en Tavernes Blanques hace un par de años? me suena porque tengo un muy buen amigo amante de los animales...Bueno lo de las razas ya queda descartado porque ¿son chuchos no?, es por reírnos un poco.
Hablando ahora ya en serio ,he hablado con el presi y hemos pensado que aprovechando el debate generado y ya que surgen por parte de los asociados inquietudes, dudas, demandas de acción-participación, y hay un deseo real de encuentro vamos a lanzar una fecha para que consultéis agendas: 26 de marzo por la tarde. Si a lo habituales del recién estrenado foro os parece bien envío la cita, el lugar lo iré gestionando yo, todo depende de la respuesta que tengamos, la convocatoria está abierta a todos los socios de la Asociación, si hubiera mucha aceptación pues alquilamos el Mestalla y hacemos un macro-encuentro.
¿Planteamos dudas concretas de gestión para dialogar?

Lo siento Rafa. Creo que me he pasado contestando así. Poco antes me han encargado la organización de ese concurso y debe haber sido una reacción alergica. ¿que os parecia que iba en broma? no, no... ya os lo contaré, porque nunca se sabe, una está organizando un dia exposiciones de esculturas sensibles y instalaciones, y de pronto un dia te ves con esto encima de la mesa.

Me parece bien que hablemos también de los públicos en los conciertos de música clasica, sobre todo de los públicos jovenes.

Doy mi opinión, que no deja de ser fruto de los años de observación, y a ver que pensais los demas.

No hay una correlación directa entre el público que aprende música o toca un instrumento y el hecho de que ese público disfrute especialmente con un concierto de música clásica. Es una pena, pero es así. En principio cabe pensar que seria un público potencial para nuestras programaciones musicales, pero no. Para buscar una explicación a veces solo hay que situarnos en el lugar del otro, y nos encontramos con que estamos donde siempre: es un tema vivencial. Uno puede disfrutar descifrando un pentagrama con su instrumento y comprovando que la sonoridad que obtiene como resultado de esto es muy agradable, y eso constituye una vivencia única, individual e irrepetible. Pero de ahí a disfrutar con un concierto hay una distancia.
Lo mismo pasa con los alumnos de danza o teatro. Yo tengo una escuela de teatro con casi 80 alumnos que funciona muy bien desde hace más de 15 años. Y he comprovado el número de alumnos que regularmente van al teatro. Penoso. ¿Porque? ¿La culpa es de los profesores que no los motivan suficiente? ¿De los padres que no los llevan? No, creo francamente que los alumnos disfrutan siendo capaces de llevar a cabo una obra de teatro, disfrutan con las improvisaciones, etc. pero de ahi a que se hagan consumidores de teatro. También viene muy marcado por la edad. Hay una ruptura muy grande cuando se pasan los 12-13 años. Pero, ¿quien no la tuvo a esa edad?

Creo que Portillo hizo una experiencia que nos puede valer como ejemplo, no se si me equivoco pero durante un tiempo una selección de personas que no tenian el mínimo contacto con la danza estuvieron aprendiendo una coreografia de danza contemporanea y al final alucinaron con lo que habian aprendido. Seguro que a partir de esta vivencia cuando vean un espectaculo de danza contemporanea tendran una visión muy diferente. Ahora, de ahí a que mayoritariamente todos los que participaron se hagan apasionados de la danza. Pasa igual con la lectura, etc. Creo que la clave es ir educando en las vivencias y las sensaciones, para recoger el fruto en un futuro. Pero esto no tiene resultados a corto tiempo, es una inversión.
Y con el arte aún hay mucha más distancia. La música o el teatro es algo que tienen más próximo, pero eso del arte. Por cierto, como aunque yo observe esto soy perseverante y lo sigo intentando hace varios años que vengo diseñando unos talleres de pintura y escultura que organizo a partir de la exposición bienal que me funcionan muy bien. Es alucinante ver la capacidad de los niños de abstraer de una obra y la capacidad creativa que tienen. Bueno, ya me callo, a ver que opinais los demás.

Por cierto, hemos desviado un tema que no quiero que quede por resolver, el tema de la asociación, yo volveré con el...

Para nada pensaba que era broma Pilar, de hecho creo que és muy serio, y quizás el planteamiento sería ¿qué hago cuando me endosan un marrón asi? ¿como le planteo a mi concejal/ala que este tema está fuera de mi ámbito profesional?, en ese sentido ¿están claros los límites de nuestro trabajo?
¿Os apuntáis a lo del 26?

A priori no tengo problemas. Pero esa semana es probable que tenga una reunión de junta rectora. Por mi quedamos y si al final se me complica ya os lo digo. Seria necesario que establecieramos un ordren y una relación de temas. Estaria bien ir planteandolos en el foro, ¿no?